El dijous dia 6 de desembre la Cris i jo ens vam inscriure a la Marxa per la Vall d’Olzinelles. La descripció d’aquesta marxa de muntanya em va servir per convèncer a la Cris … Marxa popular, apta per tothom, de prop d'11 quilòmetres que transcorre per la Vall d'Olzinelles amb sortida i arribada al Pavelló Municipal de Sant Celoni. La Marxa té com a finalitat recaptar diners per a la investigació biomèdica del càncer, i enguany es fa sota el lema “La mort hauria de ser el final de la vida, no el càncer”
Dissabte 8 de desembre
7:15 h Sona l’alarma del mòbil. La Cris, com sempre, es lleva d’un salt. A mi, em costa més.
7:55 h Sortim de casa per agafar el cotxe. Fa fred.
8:35 h Arribem a Sant Celoni. Baixem del cotxe i ens dirigim cap el Pavelló Municipal a recollir els dorsals. Fa més fred.
8:50 h Recollim els dorsals i ens fem una foto.
8:55 h Ja està tothom preparat per iniciar la marxa. Hi ha participants de tot tipus. Continua fent fred.
9:00 h Això és una cursa popular. Falta gent per recollir el seu dorsal i apropar-se a la sortida. Sense cap problema, se l’espera.
9:05 h Iniciem la marxa amb la intenció de passar-ho bé i conèixer la Vall d’Olzinelles.
El primer tram ens treu del poble travessant una zona industrial i passant per un pas subterrani, sota l’autopista, que ens porta cap l’entrada del Parc Natural del Montnegre.
A l’esquerra deixem la Masia Can Draper i ens endinsem a la Vall d’Olzinelles mitjançant un camí amb alzines sureres a banda i banda .
Amb la riera d’olzinelles a l’esquerre anem pujant una suau pendent fins creuar la BV-5112 i trobar una pollancreda.
Iniciem un tram de corriol amb la riera molt a prop i sempre a l’esquerra fins sortir a una pista que ens porta a creuar de nou la BV-5112 i on trobem el primer avituallament amb aigua i taronges. La Cris veu una mica d’aigua. Jo de moment no necessito res.
A partir d’aquest punt, iniciem la part més dura del recorregut amb fortes pujades. Al final d’aquest tram, trobem el segon i últim avituallament també amb taronges i aigua. Aquí la Cris agafa mitja taronja. Jo també. Els voluntaris de l’avituallament ens animen dient-nos que a partir d’aquí tot es baixada.
Prosseguim la carrera i fem ràpidament la baixada. Avancem algun corredor i això ens anima. Arribem a bon ritme a una zona oberta amb camps de conreu que ens permet veure a dos corredors a poca distància. Animo a la Cris a avançar-los. Ja queda poc i ara s’ha de dona tot. Superem aquests dos corredors i ja visualitzem Sant Celoni. Tornem a passar per davant de la Masia Can Draper i torno a animar a la Cris a superar un altre corredor. Creuem l’autopista pel pas subterrani, superem al corredor i ens endinsem ja en els carrers de Sant Celoni.
Arribem a la meta. Hem trigat 1 hora i 30 minuts aproximadament. Ara ens espera l’esmorzar a càrrec de l’organització.
La Cris demana entrepà de formatge i aigua. Jo, entrepà de botifarra i vi.
Ens ho hem passat molt bé i hem descobert la Vall d'Olzinelles.